- Kalanchoe pinnata (Bryophyllum pinnatum)
També anomenada "Planta de Goethe" perquè va ser estudiada pel poeta i botànic alemany. Altres noms que rep a Amèrica Llatina: Bruja, Yerba de Bruja, Prodigiosa, Hoja del Aire, Siempre Viva, Colombiana, Ojaransín, Hojerilla.
- Kalanchoe daigremontiana (Bryophyllum daigremontianum)
Presenta nombrosos fills o plantes noves a les vores de les fulles. Les fulles tenen unes taques allargades a la part de sota. També ep els noms de: Arantes, Mare de milers, Kalanchoe mexicana.
- Kalanchoe gastonis-bonnieri (Bryophyllum gastonis-bonnieri)
El nom científic li ve en honor al botànic francès Gaston Bonnier. Aquest planta té les fulles més grans que les espècies anteriors. Rep els noms de: Ojaransín, Hojerilla, Orella d'ase.
Val a dir que els noms populars de vegades s'apliquen a una o més espècies i que varien segons els països.
Ús medicinal
Aquestes kalanchoes són plantes que actuen de forma global dins del cos i per tant el seu espectre d'acció és ample. En medicina tradicional, especialment a Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica, s'usen per a tractar les següents malalties i dolències:
- Lesions i malalties relacionades amb danys cel·lulars, com el càncer.
- Ferides profundes i gangrenades
- Infeccions, cremades
- Tumors, abscessos i floroncos
- Reumatisme
- Inflamacions
- Hipertensió
- Pedres al ronyó
- Diarrees
- Malalties psicològiques: esquizofrènia, crisis de pànic i pors.
La seva acció pot abastar més enllà dels punts esmentats ja que es produeix sanació de danys cel·lulars en molts òrgans del cos.
La part utilitzada són principalment les fulles, que tenen un gust acidulat. Es poden prendre de forma externa o interna segons el que vulguem tractar:
- Externament: fulles aixafades en forma de cataplasma, compresa o pegat; suc de les fulles amb oli o vaselina per usar com ungüent.
Usada així, la planta és antiinflamatòria, antihemorràgica, astringent i cicatritzant.
- Internament: fulles crues en amanida; suc fresc (afegir aigua per donar més volum); fulles en infusió. Aquesta serà la forma de tractament en cas de càncer.
Dosi per a ús intern: 30 a 50grs. de fulla fresca al dia. Fulla seca en infusió, 1 cullerada de postres per 1 litre d'aigua, 2 infusions al dia.
Contraindicacions: No utilitzar-les durant l'embaràs ja que poden estimular l'úter. No convé usar la planta de forma continuada per llargs períodes de temps, si no s'ha de fer cap tractament. La seva composició inclou compostos com els bufadienòlids que són glucòsids cardíacs, de manera que en pacients que han patit malalties cardíaques caldrà consultar el metge. La investigació clínica efectuada sobre les kalanchoe indica que hi pot haver toxicitat si s'abusa de la planta i assenyala que fins dosi de 5 grams de planta per quilo de pes no hi ha toxicitat (això seria uns 350 grams de fulla per una persona de 70 quilos, que és una dosi de quatre a deu vegades superior a l'aconsellada).
És molt important l'actitud mental del malalt a l'hora de fer el tractament, cadascú segons la seva aptitud però sempre caldrà fer-se conscient que estem utilitzant un ésser viu, que té una part física però també una energia subtil que no veiem. La planta, té la virtut de curar-nos i per tant és bo que hi hagi un respecte i una presa de consciència d'aquesta realitat. A Llatinoamèrica, per exemple, la medicina tradicional té molt en compte aquests aspectes. Relacionat amb això, és important que la nostra actitud davant les malalties, sugui el més positiva possible ja que hem de mirar d'aprofitar l'adversitat per aprendre.
Cultiu de les Kalanchoe
Les kalanchoes són plantes tropicals i per això cal tenir en compte els següents requeriments:
- Exposició: s'adapten al sol i a l'ombra, a l'exterior i a l'interior. No obstant això, no suporten les gelades i a l'hivern s'han de protegir si hi ha risc de gelada. Volen llum. Si són altes cal protegir-les del vent perquè les pot trencar.
- Sòl: millor un sòl lleuger, no argilós. Exemple: una barreja de sorra i torba.
- Reg: regar regularment però vigilar que no s'entolli l'aigua ja que hi ha risc de podrir les arrels. Aguanten la sequera, especialment la Kalanchoe Daigremontiana, però aturen el creixement.
- Plagues i malalties: no en coneixem. Són plantes resistents.
- Reproducció: els fillols que neixen a les fulles arrelen molt fàcilment. Per reproduir la kalanchoe Pinnata i la kalanchoe Gastonis generalment, cal posar fulles sobre torba per provocar l'aparició de fillols.
- Collita: anirem tallant les fulles des de baix, és a dir, primer les més velles i deixarem sempre, com a mínim les 4 fulles superiors, o matarem la planta.
Per tal de disposar de plantes suficients per prendre durant uns mesos, en cas de tractament de càncer, cal tenir plantes que haurem d'haver preparat reproduint-a partir dels fillols. Cal començar a reproduir quan tinguem una planta. És bo tenir-ne sempre a punt per si podem ajudar a algú en el moment que les necessiti.
En cas de tenir molta producció en un moment donat, podem assecar fulles i després trossejar i guardar-ho per a fer infusions. L'assecat és delicat, requereix calor ja que les fulles porten força aigua, però no vol sol directe. També podem congelar les fulles però en aquest cas s'han de treure del congelador poc abans de consumir-la ja que amb la congelació perden la textura i un cop fora del congelador no es conserven.
TENIR EN COMPTE: La Kalanchoe daigremontiana està catalogada com a planta invasora en alguns països i per tant, es recomana tenir en compte aquest fet per evitar la seva excessiva propagació.
Les tres plantes que tractarem aquí es troben dins d'aquest grup i són les següents: