Cultiu de l’estèvia

Multiplicació i cultiu

A partir de la primavera i quasi fins a mitjans d'agost es pot anar reproduint per esqueixos (cas similar al dels geranis). D’una planta d´estèvia que rebroti a la primavera se’n pot fer de 200 a 500 noves plantes per mijtà d’aquest sistema, esqueixant durant tot el temps que la planta vegeta. Cal tenir cura de no plantar un brot que acabi amb flor, perquè no arribaria a arrelar-se mai. Normalment els brots de primavera i estiu tenen poques vegades flors. Aquestes flors per altra banda no acabarien mai de fer llavors amb poder de germinació. Per aquest motiu la reproducció s’ha de fer per esqueix i no per llavor. D’aquesta manera si partim d'una bona varietat conservarem sempre les seves característiques medicinals. Per tal d'assegurar-nos que un brot d'estèvia sense arrels pugui arrelar bé, cal seguir els següents passos:

1r- Omplirem la torreta o test amb torba adobada que podreu trobar a qualsevol garden, i la regarem fins que tota la torba quedi ben amerada.

2n- D’un lluc o brot d'estèvia que tingui 20 cm. de llargada, tallarem els 10 cm. finals (ens assegurem que no acabi en flor). D’aquests 10 cm. de tija (esqueix), treurem les 2-3 fulles inferiors per facilitar l’enterrament a la torba. Clavarem el brot a la torba deixant la part amb fulles per sobre del terra i pressionarem ben fort amb els dits al voltant de l'esqueix per tal que hi hagi un bon contacte amb la torba humida. Entre que es talla i es planta el brot no ha de passar molta estona. Millor tallar i plantar immediatament o mantenir els brots en aigua com si es tractés de flors tallades.

3r- Posarem la torreta o test en un lloc ombrejat, per evitar que el sol assequi el brot, i regarem 3 cops al dia (a primera hora, al migdia, i al vespre). Observació: un lloc ombrejat vol dir a l’hivernacle o bé un indret a l’aire lliure on no hi toqui en cap moment el sol directament. Si és a l’aire lliure ficarem a més la planta en un lloc a recer del vent per tal d'evitar la deshidratació excessiva. Un lloc ombrejat no vol dir tampoc l’interior d’una habitació o magatzem amb poca llum.

4t- Al cap de 25-30 dies el brot o lluc d'estèvia començarà a posar-se dret i quan s’observa que alguna fulla nova comença a sortir, ja es pot passar a una zona amb més sol, on ja no pararà de créixer. Quan el brot trasplantat comenci a treure fulla nova, deixarem de regar 3 vegades al dia i regarem només una vegada al matí.

- Al cap de 2 mesos d’haver repicat o trasplantat un lluc sense arrels a una torreta o test petit, trasplantarem per segona vegada al lloc definitiu, que pot ser a l’aire lliure, al terra d’un jardí, hort o camp de cultiu, a dins d’un hivernacle o bé en una torreta o test prou gran, per facilitar al màxim el creixement de la planta. L´hivernacle permet avançar la producció unes setmanes a la primavera i endarrerir la decadència de la planta a la tardor. L’hivernacle els mesos més forts de l’estiu es pot ombrejar una mica per evitar les fortes calors i simular el clima tropical d’on és originària l'estèvia. Malgrat tot, a l’aire lliure es desenvoluparà prou bé.

- Quan arribem a finals de la tardor i notem que la planta ja no té més ganes de créixer i s’omple de flors, és el moment de retallar la planta, deixant-la a 10 - 15 cm. d’alçada i aprofitarem per assecar les fulles que encara quedin.

- Per assecar les fulles durant l’estiu de forma correcta, procurarem que no hi toqui directament el sol, a fi de preservar totes les propietats medicinals. Les fulles d’última hora, quan esporguem la planta per passar l´hivern, és inevitable secar-les al sol o si és en petites quantitats, a l’nterior de la vivenda on hi haurà més bona temperatura. Lògicament, aquestes orientacions variaran segons la zona on ens trobem.

Marc de plantació (cultiu a terra)

El marc de plantació dependrà de l'espai que tinguem, de l'amplada dels bancals, etc. Si no tenim problemes d'espai, podem posar les plantes separades uns 30 cm o més per a que puguin crèixer lliurement. Normalment en cultiu a gran escala els marcs de plantació són de 50 cm entre fileres (per poder passar-hi) i 20-30 cm entre plantes dins la filera.

Adobat

L'estèvia és una planta poc exigent en adob. Amb adob orgànic no hi ha cap problema si ens passem de dosi, però amb adob mineral o químic cal anar en compte per no aplicar-ne en excés, perquè la planta se’n ressent molt i fins i tot pot col·lapsar i morir. Si usem adob mineral o químic, començarem a ficar-ne uns dos mesos desprès del trasplantament, en poca quantitat però sovint (cada 30 dies). L’adobat mineral ha de dur més potasi que fòsfor i nitrògen i ha d'estar enriquit amb microelements. Amb un bon adobat orgànic n’hi ha prou amb una vegada l’any, a l’inici de la primavera, si és plantada a terra. Si està en testos o torretes, hi afegirem un 20-30 % del volum de la torba.

Reg

L'estèvia és una planta de clima tropical i no suporta la sequera. Els dies de calor forta i seca veurem com les fulles s'inclinen pansides al migdia degut a la forta transpiració. Així que el sol va afluixant podrem veure com les fulles tornen gradualment a posar-se dretes. Això ens donarà una idea de l'aigua que necessita la planta a l'estiu, ja que durant aquesta estació i sempre depenent d'on ens trobem, caldrà regar quasi cada dia. Durant la primavera i la tardor esperarem a regar quan el terra, amb el contacte de la mà, no doni sensació d'humitat. Per tal d'evitar una excessiva evaporació de l'aigua del sòl, podem cobrir el terra al voltant de la planta amb palla o material orgànic, i així estalviarem regs i aigua. Durant l´hivern, a l’estar la planta parada, regarem molt poc per evitar que es podreixin les arrels ja que d’aquestes han de tornar a brotar noves plantes a la primavera. En qualsevol cas, l'estèvia no tolera un excés d'humitat i si el sòl està entollat o no drena bé, les arrels es podriran. Cal doncs, trobar l'equilibri i hem d'aprendre a que la planta tingui la humitat adequada sense passar-nos.

Tractaments

L'estèvia és una planta molt resistent a insectes i fongs si no abusem dels regs ni dels adobats químics nitrogenats. En cas que s’observi algun pugó o mosca blanca, recomanem fer tractaments amb extractes d’all, olis de Neem o altres productes autoritzats en agricultura ecològica. Si observem alguna eruga, no cal tractar amb res. Si l’atac d’eruga és molt fort, tractarem amb preparats fets amb Bacillus Thuringiensis (és un insecticida ecològic que no requereix termini de seguretat). Cal vigilar els cargols i llimacs, que estan delirosos per l'stevia; en aquest cas, podem recollir-los a mà o usar fosfat fèrric natural que és un molusquicida autoritzat en agricultura ecològica. Amb aquests tractaments assegurarem una recol·lecció de fulles sense tòxics i podrem obtenir totes les propietats medicinals que conté la planta.

Manual de cultivo y uso de la stevia de Josep Pàmies